Retrat humorístic

Tirant lo Blanc; cavaller d’espasa esmolada i mans de cranc

El que ara us descric és el personatge principal de la novel•la que rep el seu nom. Nascut a França on viu des de xic, creix com a persona i pren destresa amb les armes, pràctica per la qual en el futur tindrà renom. Aquesta és la seva descripció, però abans us dic: Si el teniu en estimació no la llegiu. Qui avisa no és traïdor!
Tirant és un cavaller de complexió esvelta com el junc. De peus llargs i mans poderoses, que de vegades massa animoses, fan fugir a una dama amb crits amargs. El seu aspecte ens és desconegut, bé pot tindre els trets de la cara aguts com un nas rabassut. El que sí ens consta és la seva joventut. Tirant és un exemple de cavaller engrescat per l’edat que amb el pas dels anys perdrà tot el que d’Adonis ha heretat. Aprofita ara, que es troba en la primavera de la vida per batre’s contra tot aquell qui l’atipa. I sort que ho fa! Perquè si ho deixés per demà mal em temo que ja no podria.
La seva visió de la vida, la que segueix i per la que es guia, és amiga de l’animositat, del festeig cortès i de l’ambrosia. En l’amor és un exemple de fidelitat, doncs a la seva Carmesina mai ha enganyat. Però potser, per tant bon amant que és, Cupido juganer, li fa males passades per les quals Tirant s’enfonsa i es deprimeix. El desamor el deixa trist i pobre, com si mil carros de cavalls li haguessin passat per sobre! En això radica la única debilitat de la seva personalitat, en la susceptibilitat al rebuig, que mai pren amb enuig, però que el trenca per dintre i el fa creure finat. Tot i així sempre torna al camp de batalla, amb l’objectiu d’aconseguir prendre la malla que del fruit prohibit l’aparta amb crueltat.
Així és Tirant lo Blanc, ni més ni menys, ni poc ni tant.