Els tòpics literaris en la novel·la cavalleresca Tirant lo Blanc

Segons l’enciclopèdia catalana un tòpic literari és aquell argument general que s’aplica a tots els casos anàlegs.

En el llibre de Tirant lo Blanc es presenten una gran diversitat de tòpics, molts d’ells relacionats amb l’amor i amb el modus vivendi i en menor quantitat altres menys principals.

El tema que engloba més tòpics és l’amor. És percebut a partir de la contemplació d’un ideal físic de bellesa que posteriorment l’enamorat divinitza. Com que es té una imatge idealitzada de la dama, tot allò que li pertany és sublim, així com les penyores que l'enamorat rep. Aquesta relació d’extensió entre la dama i el que l’envolta es presenta amb descriptio puellae. D’altra banda l’amor es concep com a malaltia com li passa a Tirant quan descobreix el seu amor per Carmesina. Els afectes que té l’amor sobre ell li produeixen un malestar i un dolor que es vol donar fi amb la correspondència de la dama. Amb l’objectiu d’aconseguir-la es transporta la lluita del camp de batalla a la relació amorosa (militia amoris). Trobem un personatge, Plaerdemavida, que intenta propiciar l’encontre dels amants en el locus amoenus que en aquest cas és l’habitació de Carmesina.

El personatge citat anteriorment encarna el tòpic del carpe diem, per tant es produeix una al•legoria. L’antítesi d’aquest tòpic és el beatus ille, representat per Guillem de Varoic, que consisteix en el rebuig de les riqueses i l’austeritat. Com a contraposició de Plaerdemavida trobem la Viuda Reposada, l’enfrontament dels desitjos d’ambdues donzelles es sintetitza amb el tòpic psicomàquia.

L’ermità (que representa el tòpic de beatus ille) esdevé l’exemple de saviesa al qual Tirant lo Blanc demana consell, per esser un bon cavaller que posteriorment és descrit com l’ideal de cavaller cristià; enchiridion.

Tirant lo Blanc, en conclusió, és una novel•la molt rica literàriament per la seva abundància i diversitat de tòpics.

El desenllaç

La mà de Carmesina és atorgada a Tirant per la seva glòria de cavaller. Però el destí vilment els separa quan esclata una batalla a Andrinòpol. Els cavallers junyeixen amb vehemència des de l’alba fins que, ben entrada la nit, Tirant cau. Al veure’s els combatents catòlics sense capità, molt dolguts i esgotats, decideixen abandonar el combat.

Els gentilhomes poc després tornen a la pàtria amb la tràgica notícia de la pèrdua de Tirant. En saber-ho al bon Emperador se li afligeix l’ànima de tristesa i desconsol, provocant-li ací la mort. L’Emperadriu aprofita l’ocasió per anomenar al seu amant, Hipòlit, Emperador. Aquest, delitós per engrandir el seu poder, usa a Carmesina com a objecte per a tenir el control de les terres veïnes, prometent-la amb l’infant de Bithínia contra la seva voluntat.

Han passat dos anys, i la ciutat de Constantinoble es troba engalanada per la boda de la princesa i l’infant. Arreu es respira una gran alegria fruit de tan esperat esdeveniment. L’expectativa era quasi tangible, tot el poble estava desitjós de viure la gran festa.

Les portes de Constantinoble s’obren per rebre l’entrada d’un peregrí desfigurat, amb una cama de fusta i l’altra sana calçada amb una sabata engalanada. Al veure l’aparença especialment gallarda de la ciutat, decideix deixar-se portar per la multitud engrescada, fins que arriba a les portes de l’eslgésia . Allí veu a la seva estimada a l’altar casant-se amb un altre gentilhome. L’ànima li cau als peus i s’encén el seu esperit de còlera. Recorre el passadís sagrat que el porta a la dona que tant ha estimat i que a causa de la seva traïció, li ha provocat tan greu dolor.

La cerimònia es paralitza. Els presents miren atònits la figura de l’intrús que amb tanta valentia s’apropa als galindois.

Recolza la cama de fusta a l’altar, mentre amb mans fermes es treu la sabata enjoiada. Carmesina la mira lívida i reconeix a l’instant qui és aquell estrany, el seu Tirant, i quines són les seves intencions. Mou els llavis tremolosos però cap so n’eix d’ells. I Tirant, cec per la ira no reconeix el patiment de la princesa ni veu l’amor que encara en ella perviu. Alça el braç i, assesta un cop mortal amb la sabata al cap de Carmesina que cau sense vida al terra.

El cos inert de Carmesina es troba estès, pàl·lid. Tirant torna en sí i al veure’s les mans tacades de la sang de la princesa, cau a sobre seu, mort de tristesa per culpa del cop que ell mateix ha escomès.