La mà de Carmesina és atorgada a Tirant per la seva glòria de cavaller. Però el destí vilment els separa quan esclata una batalla a Andrinòpol. Els cavallers junyeixen amb vehemència des de l’alba fins que, ben entrada la nit, Tirant cau. Al veure’s els combatents catòlics sense capità, molt dolguts i esgotats, decideixen abandonar el combat.
Els gentilhomes poc després tornen a la pàtria amb la tràgica notícia de la pèrdua de Tirant. En saber-ho al bon Emperador se li afligeix l’ànima de tristesa i desconsol, provocant-li ací la mort. L’Emperadriu aprofita l’ocasió per anomenar al seu amant, Hipòlit, Emperador. Aquest, delitós per engrandir el seu poder, usa a Carmesina com a objecte per a tenir el control de les terres veïnes, prometent-la amb l’infant de Bithínia contra la seva voluntat.
Han passat dos anys, i la ciutat de Constantinoble es troba engalanada per la boda de la princesa i l’infant. Arreu es respira una gran alegria fruit de tan esperat esdeveniment. L’expectativa era quasi tangible, tot el poble estava desitjós de viure la gran festa.
Les portes de Constantinoble s’obren per rebre l’entrada d’un peregrí desfigurat, amb una cama de fusta i l’altra sana calçada amb una sabata engalanada. Al veure l’aparença especialment gallarda de la ciutat, decideix deixar-se portar per la multitud engrescada, fins que arriba a les portes de l’eslgésia . Allí veu a la seva estimada a l’altar casant-se amb un altre gentilhome. L’ànima li cau als peus i s’encén el seu esperit de còlera. Recorre el passadís sagrat que el porta a la dona que tant ha estimat i que a causa de la seva traïció, li ha provocat tan greu dolor.
La cerimònia es paralitza. Els presents miren atònits la figura de l’intrús que amb tanta valentia s’apropa als galindois.
Recolza la cama de fusta a l’altar, mentre amb mans fermes es treu la sabata enjoiada. Carmesina la mira lívida i reconeix a l’instant qui és aquell estrany, el seu Tirant, i quines són les seves intencions. Mou els llavis tremolosos però cap so n’eix d’ells. I Tirant, cec per la ira no reconeix el patiment de la princesa ni veu l’amor que encara en ella perviu. Alça el braç i, assesta un cop mortal amb la sabata al cap de Carmesina que cau sense vida al terra.
El cos inert de Carmesina es troba estès, pàl·lid. Tirant torna en sí i al veure’s les mans tacades de la sang de la princesa, cau a sobre seu, mort de tristesa per culpa del cop que ell mateix ha escomès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada