diumenge, 8 de novembre del 2009

Presentació

Us presentem el nostre treball de la novella Tirant lo Blanc elaborat per nosaltres la Mireia, la Marta i la Duna.

Esperem que us agradi i us desitgem un bon viatge literari.

divendres, 6 de novembre del 2009

UN BON CAVALLER

El model ideal de cavaller es reflecteix al personatge de Guillem de Varoic. El qual és un cavaller virtuós, que havia viatjat arreu lluitant en diverses batalles i d’aquesta manera honrava i mantenia l’ordre de cavalleria. Té molts coneixements (bèl·lics, armamentístics, d’estratègia, etc.) amb els quals ajuda a la resta donant consells que són eficaços. És educat i respectuós, de manera que és un plaer i una satisfacció poder escoltar les seves explicacions.

El mot cavaller originalment significava persona que munta a cavall. Aquest fet va originar una nova condició social, ja que els homes que muntaven a cavall eren distingits. D’aquesta manera a l’època medieval es va començar a usar el mot cavaller per referir-se als homes d’una certa classe social.

A la novel·la Guillem de Varoic explica a Tirant que un cavaller és aquell qui coneix l’ordre de cavalleria i pot mostrar així els costums d’un cavaller:

“...i cap cavaller, si no sap l’ordre de cavalleria, no és cavaller, car desordenat cavaller és qui fa cavaller a un altre i no li sap mostrar els costums que pertanyen a cavaller.” [Capítol XXX]

Un cavaller és així anomenat quan es distingeix de la resta d’homes perquè té les següents virtuts: És el més amable i de més afabilitat, és el més savi, més lleial, més fort, amb més noble ànim, amb més virtuts i bons costums.

dijous, 5 de novembre del 2009

MÓN BÈL·LIC

Armes

• Copagorja
• Espasa
• Coltellina
• Cantera





Indumentària

• Targes o adarga
• Elm





Mitjà de transport

• Cavall
• Nau (marina)


Càrrec bèl•lic

• Rei d’armes
• Cavaller
• Gentilhome
• Herdal
• Porsevant



Enfrontaments o atacs

• Caltellada
• Combat
• Justa

dimecres, 4 de novembre del 2009

Pas del temps: la gent gran i els joves

Què se n’ha fet del respecte que tenien els joves per la gent gran? Què els interessa més, a cada un d’aquests dos grups tant divergits? Comparem-ho amb les relacions de l’edat mitjana, a partir de la novel•la de Joanot Martorell “Titant lo Blanc”.

Una de les grans diferències que s’ha produït amb el pas del temps ha estat el canvi en la relació entre la gent d’avançada edat i la gent jove. Des d’èpoques tan antigues com l’edat mitjana, fins fa ben poc, mig segle, els joves ens prenien com a models, a la gent gran, i ens tractaven amb molt respecte. Però en els últims anys aquest respecte s’ha perdut, fins i tot ens menyspreen. Tot s’ha de dir, aquest capgirell, en part és degut a les noves aficions de la joventut; la telefonia mòbil, els ordinadors, els mp3 i 4, i la pèrdua de l’hàbit de la lectura. Degut a la relativa complexitat d’aquestes noves tecnologies i a la divergència entre les aficions de les dues generacions; les nostres serien la lectura, la petanca, que no els interessen, la gent gran queda enrederida als temps actuals. Per això entre nosaltres i els adolescents hi trobem un gran abisme, i nosaltres ens en adonem d’això, llegint llibres d’èpoques antigues, com Tirant lo Blanc, on hi veiem el tracte respectuós entre Guillem de Varoic i Tirant. En especial, en els primers capítols d’aquesta novel•la, Guillem, l’ermità, i Tirant es troben. Ambdós es tracten molt formalment, amb un vocabulari correcte, i en el principi de cada oració sempre hi ha una referència de cortesia cap a l'altra persona que indica el grau superior i inferior l’un de l’altre. Per exemple l’ermità diu:- Gentilhome, us prego... i Tirant li respon:- Pare reverent... .

Per finalitzar, m’agradaria concloure, que la gent gran en els nostres dies és menyspreada en gran mesura pels joves, i que molts de nosaltres som abandonats en hospitals i residències, perquè resultem una càrrega que sembla massa feixuga per aquests.


Eugeni Cases Wilde, Ahir història

dilluns, 2 de novembre del 2009

Tirant Enamorat

A tu, Tirant lo Blanc, apreciat cosí i més bon cavaller,
Agraeixo de tot cor la confiança que has dipositat en mi al parlar-me sobre lo malestar que viu lo teu cor gentil. Tinc coneixença de la dama que corteges e sé que el teu destí se’t mostra fosc e hostil en el que a ella es versa. Però cosí meu, no s’ha de neguitejar la teua presència d’ànim, encara que les circumstàncies semblin adverses al teu propòsit. L’amor fa que hom deixe de veure lo món com és i que neixe la inseguretat en el cavaller més coratjós. Puc assegurar per la meva experiència en los camins de l’amor cortès que la bella dama per qui sospires sent una preferència real per la teua persona. He vist los sospirs que escapen dels seus llavis quan et troba ab la mirada i com les seues galtes s’enrojolen ab lo contacte de les teues mans en la seua pell. Res has de témer et dic, car ella t’ama com tu a ella. Pel seu amor lo teu cor no ha de patir.
Però sí et recomano, e espero que ho veges com a consell de bon amic, que mai falte en vostres trobades la prudència e la cautela, car si lo emperador us trobés fent quelcom deshonrós, et tallaria lo teu cap i lo posaria de menjar per a les truges.
Espero que lo meu escrit t’ajudi a suportar lo dolor que lo teu pensament sufrix. Si ets patidor de més problemes no dubtes en fer-m’ho saber, que a lo teu cosí sempre li plau aconsellar-te en lo que pot.
E, per cert: Has tingut en los últims dies tractes amb la cosina de la teua amada? Ha dix res de cap cavaller? Creus que té predilecció per cap gentilhome?
Espero la teua resposta aviat i que lo teu festeig tingui lo final que desitges.
Del teu amic fidel,
Diafebus


diumenge, 1 de novembre del 2009

Retrat humorístic

Tirant lo Blanc; cavaller d’espasa esmolada i mans de cranc

El que ara us descric és el personatge principal de la novel•la que rep el seu nom. Nascut a França on viu des de xic, creix com a persona i pren destresa amb les armes, pràctica per la qual en el futur tindrà renom. Aquesta és la seva descripció, però abans us dic: Si el teniu en estimació no la llegiu. Qui avisa no és traïdor!
Tirant és un cavaller de complexió esvelta com el junc. De peus llargs i mans poderoses, que de vegades massa animoses, fan fugir a una dama amb crits amargs. El seu aspecte ens és desconegut, bé pot tindre els trets de la cara aguts com un nas rabassut. El que sí ens consta és la seva joventut. Tirant és un exemple de cavaller engrescat per l’edat que amb el pas dels anys perdrà tot el que d’Adonis ha heretat. Aprofita ara, que es troba en la primavera de la vida per batre’s contra tot aquell qui l’atipa. I sort que ho fa! Perquè si ho deixés per demà mal em temo que ja no podria.
La seva visió de la vida, la que segueix i per la que es guia, és amiga de l’animositat, del festeig cortès i de l’ambrosia. En l’amor és un exemple de fidelitat, doncs a la seva Carmesina mai ha enganyat. Però potser, per tant bon amant que és, Cupido juganer, li fa males passades per les quals Tirant s’enfonsa i es deprimeix. El desamor el deixa trist i pobre, com si mil carros de cavalls li haguessin passat per sobre! En això radica la única debilitat de la seva personalitat, en la susceptibilitat al rebuig, que mai pren amb enuig, però que el trenca per dintre i el fa creure finat. Tot i així sempre torna al camp de batalla, amb l’objectiu d’aconseguir prendre la malla que del fruit prohibit l’aparta amb crueltat.
Així és Tirant lo Blanc, ni més ni menys, ni poc ni tant.