Què se n’ha fet del respecte que tenien els joves per la gent gran? Què els interessa més, a cada un d’aquests dos grups tant divergits? Comparem-ho amb les relacions de l’edat mitjana, a partir de la novel•la de Joanot Martorell “Titant lo Blanc”.
Una de les grans diferències que s’ha produït amb el pas del temps ha estat el canvi en la relació entre la gent d’avançada edat i la gent jove. Des d’èpoques tan antigues com l’edat mitjana, fins fa ben poc, mig segle, els joves ens prenien com a models, a la gent gran, i ens tractaven amb molt respecte. Però en els últims anys aquest respecte s’ha perdut, fins i tot ens menyspreen. Tot s’ha de dir, aquest capgirell, en part és degut a les noves aficions de la joventut; la telefonia mòbil, els ordinadors, els mp3 i 4, i la pèrdua de l’hàbit de la lectura. Degut a la relativa complexitat d’aquestes noves tecnologies i a la divergència entre les aficions de les dues generacions; les nostres serien la lectura, la petanca, que no els interessen, la gent gran queda enrederida als temps actuals. Per això entre nosaltres i els adolescents hi trobem un gran abisme, i nosaltres ens en adonem d’això, llegint llibres d’èpoques antigues, com Tirant lo Blanc, on hi veiem el tracte respectuós entre Guillem de Varoic i Tirant. En especial, en els primers capítols d’aquesta novel•la, Guillem, l’ermità, i Tirant es troben. Ambdós es tracten molt formalment, amb un vocabulari correcte, i en el principi de cada oració sempre hi ha una referència de cortesia cap a l'altra persona que indica el grau superior i inferior l’un de l’altre. Per exemple l’ermità diu:- Gentilhome, us prego... i Tirant li respon:- Pare reverent... .
Per finalitzar, m’agradaria concloure, que la gent gran en els nostres dies és menyspreada en gran mesura pels joves, i que molts de nosaltres som abandonats en hospitals i residències, perquè resultem una càrrega que sembla massa feixuga per aquests.
Una de les grans diferències que s’ha produït amb el pas del temps ha estat el canvi en la relació entre la gent d’avançada edat i la gent jove. Des d’èpoques tan antigues com l’edat mitjana, fins fa ben poc, mig segle, els joves ens prenien com a models, a la gent gran, i ens tractaven amb molt respecte. Però en els últims anys aquest respecte s’ha perdut, fins i tot ens menyspreen. Tot s’ha de dir, aquest capgirell, en part és degut a les noves aficions de la joventut; la telefonia mòbil, els ordinadors, els mp3 i 4, i la pèrdua de l’hàbit de la lectura. Degut a la relativa complexitat d’aquestes noves tecnologies i a la divergència entre les aficions de les dues generacions; les nostres serien la lectura, la petanca, que no els interessen, la gent gran queda enrederida als temps actuals. Per això entre nosaltres i els adolescents hi trobem un gran abisme, i nosaltres ens en adonem d’això, llegint llibres d’èpoques antigues, com Tirant lo Blanc, on hi veiem el tracte respectuós entre Guillem de Varoic i Tirant. En especial, en els primers capítols d’aquesta novel•la, Guillem, l’ermità, i Tirant es troben. Ambdós es tracten molt formalment, amb un vocabulari correcte, i en el principi de cada oració sempre hi ha una referència de cortesia cap a l'altra persona que indica el grau superior i inferior l’un de l’altre. Per exemple l’ermità diu:- Gentilhome, us prego... i Tirant li respon:- Pare reverent... .
Per finalitzar, m’agradaria concloure, que la gent gran en els nostres dies és menyspreada en gran mesura pels joves, i que molts de nosaltres som abandonats en hospitals i residències, perquè resultem una càrrega que sembla massa feixuga per aquests.
Eugeni Cases Wilde, Ahir història
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada