Tirant Enamorat

A tu, Tirant lo Blanc, apreciat cosí i més bon cavaller,
Agraeixo de tot cor la confiança que has dipositat en mi al parlar-me sobre lo malestar que viu lo teu cor gentil. Tinc coneixença de la dama que corteges e sé que el teu destí se’t mostra fosc e hostil en el que a ella es versa. Però cosí meu, no s’ha de neguitejar la teua presència d’ànim, encara que les circumstàncies semblin adverses al teu propòsit. L’amor fa que hom deixe de veure lo món com és i que neixe la inseguretat en el cavaller més coratjós. Puc assegurar per la meva experiència en los camins de l’amor cortès que la bella dama per qui sospires sent una preferència real per la teua persona. He vist los sospirs que escapen dels seus llavis quan et troba ab la mirada i com les seues galtes s’enrojolen ab lo contacte de les teues mans en la seua pell. Res has de témer et dic, car ella t’ama com tu a ella. Pel seu amor lo teu cor no ha de patir.
Però sí et recomano, e espero que ho veges com a consell de bon amic, que mai falte en vostres trobades la prudència e la cautela, car si lo emperador us trobés fent quelcom deshonrós, et tallaria lo teu cap i lo posaria de menjar per a les truges.
Espero que lo meu escrit t’ajudi a suportar lo dolor que lo teu pensament sufrix. Si ets patidor de més problemes no dubtes en fer-m’ho saber, que a lo teu cosí sempre li plau aconsellar-te en lo que pot.
E, per cert: Has tingut en los últims dies tractes amb la cosina de la teua amada? Ha dix res de cap cavaller? Creus que té predilecció per cap gentilhome?
Espero la teua resposta aviat i que lo teu festeig tingui lo final que desitges.
Del teu amic fidel,
Diafebus