Segons l’enciclopèdia catalana un tòpic literari és aquell argument general que s’aplica a tots els casos anàlegs.
En el llibre de Tirant lo Blanc es presenten una gran diversitat de tòpics, molts d’ells relacionats amb l’amor i amb el modus vivendi i en menor quantitat altres menys principals.
El tema que engloba més tòpics és l’amor. És percebut a partir de la contemplació d’un ideal físic de bellesa que posteriorment l’enamorat divinitza. Com que es té una imatge idealitzada de la dama, tot allò que li pertany és sublim, així com les penyores que l'enamorat rep. Aquesta relació d’extensió entre la dama i el que l’envolta es presenta amb descriptio puellae. D’altra banda l’amor es concep com a malaltia com li passa a Tirant quan descobreix el seu amor per Carmesina. Els afectes que té l’amor sobre ell li produeixen un malestar i un dolor que es vol donar fi amb la correspondència de la dama. Amb l’objectiu d’aconseguir-la es transporta la lluita del camp de batalla a la relació amorosa (militia amoris). Trobem un personatge, Plaerdemavida, que intenta propiciar l’encontre dels amants en el locus amoenus que en aquest cas és l’habitació de Carmesina.
El personatge citat anteriorment encarna el tòpic del carpe diem, per tant es produeix una al•legoria. L’antítesi d’aquest tòpic és el beatus ille, representat per Guillem de Varoic, que consisteix en el rebuig de les riqueses i l’austeritat. Com a contraposició de Plaerdemavida trobem la Viuda Reposada, l’enfrontament dels desitjos d’ambdues donzelles es sintetitza amb el tòpic psicomàquia.
L’ermità (que representa el tòpic de beatus ille) esdevé l’exemple de saviesa al qual Tirant lo Blanc demana consell, per esser un bon cavaller que posteriorment és descrit com l’ideal de cavaller cristià; enchiridion.
Tirant lo Blanc, en conclusió, és una novel•la molt rica literàriament per la seva abundància i diversitat de tòpics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada